Sinopsi
L'avinguda de les il·lusions
Les llums i les ombres d'una avinguda i d'una actriu que esdevindrà la seva reina.
Barcelona, 1909. Les germanes Romero arriben a la ciutat en plena Setmana Tràgica per servir a casa dels Puig. Els treballadors lluiten als carrers per unes condicions més dignes mentre la classe alta s’aferra als seus privilegis. La Francisca té un caràcter indomable i el cap ple de pardals, somia ser artista i una vida més lliure que la que la societat li ha destinat. Aviat coneixerà en Joan, un jove anarquista que li robarà el cor i li descobrirà la màgia del Paral·lel.
La Francisca jugarà amb les seves lleialtats en una Barcelona revolucionària i en plena ebullició teatral. Coneixerà el costat més fosc de la ciutat, viurà la humiliació, la soledat, la traïció i un amor impossible que marcarà la seva vida. Però no renunciarà mai al seu somni. En una època on les dones ni tan sols tenien dret al vot, la Francisca serà sempre una dona lliure. Amb L’avinguda de les il·lusions descubriràs que els camins que ens separen amaguen els llaços que ens uneixen.
L'avinguda de les il·lusions
La novel·la t'espera!
Com pot convertir-se una crida en una de les actrius més importants de Barcelona?
Una dècada clau que no coneixes
Els anys deu són claus per a l’organització i la consolidació de la lluita obrera a Barcelona. Les dures condicions laborals, els sous ínfims i l’aparició de líders sindicals amb vocació revolucionària amplien el moviment i mostren el poder popular amb accions massives com la vaga de la Canadenca (1919). S’hi crea la CNT, una organització sovint il·legalitzada que aconseguirà unificar les diferents ramificacions dels sindicats gremials.
La Gran Guerra transforma Barcelona en la fàbrica d’Europa, però les condicions salarials i les jornades eternes no milloren al mateix ritme que la pujada dels preus dels béns. Diaris com Solidaritat Obrera propaguen la consciència de classe i la necessitat sindical. Un període clau per a la millora dels drets laborals d’Espanya que amb prou feines apareixen a un grapat de pàgines als llibres d’història. L’avinguda de les il·lusions t’explica que la protesta i les vagues són accions útils.
El Montmartre de Barcelona
Amb L’avinguda de les il·lusions ens endinsem a uns dels períodes més convulsos de la història de Barcelona. Iniciada per la Setmana Tràgica i culminada per la vaga de la Canadenca, serà una dècada d’intens conflicte i organització sindical i d’una gran expansió econòmica.
Al bell mig d’aquestes circumstàncies hi floreixen els teatres del Paral·lel, una avinguda on es reuniran l’oci obrer i gèneres teatrals populars com el music hall, el vodevil i la sarsuela. Els cafès de l’avinguda es converteixen en un indret de festa i debat teatral, però també en un espai on les idees comunistes, anarquistes i republicanes hi circularen amb llibertat. Per tot això, els obrers es refugiaven en l’oferta de l’avinguda de les il·lusions. Repudiat pel franquisme i oblidat per la cultura local, el Paral·lel va competir durant dues dècades amb Montmartre per l’hegemonia europea del gènere ínfim i del llibertinatge.
RESSENYES
Xavi Barroso